La mirada crítica del vídeo

Diari AVUI
09/08/2004

OFF FÒRUM
La mirada crítica del vídeo

Mar Jiménez

El dia En guerra del CCCB, celebrat el passat 15 de juliol, va ser una bona ocasió per conèixer Joan Leandre, membre fundador d'OVNI, i concertar una cita per conèixer de prop això de l'Observatori de Vídeo No Identificat. De fet, els vídeos que OVNI va mostrar al CCCB en el marc de l'exposició En guerra van ser una bona introducció al que pot donar de si aquest col·lectiu. Van mostrar els anuncis de diversos videojocs militars nord-americans que van fer posar els pèls de punta a més d'un. Entreteniments tan "innocents" com els que va mostrar Leandre són un bon focus de cultiu d'una cultura armamentística i bel·ligerant, d'unes conseqüències ben conegudes de tothom. Aquest és sens dubte un dels objectius d'OVNI, mostrar la realitat d'una societat a través de la mirada crítica del vídeo.
L'embrió del que ha estat aquest col·lectiu va donar els primers passos el 1995, sota el nom de 12 Visual Grup, format per autors de vídeo que volien crear una plataforma de distribució i producció de vídeos en un moment en què a Barcelona no existien oportunitats per a aquests grups. Al cap de dos anys, l'experiència va trobar la seva continuïtat en OVNI. L'esperit que sempre ha acompanyat OVNI, i que ve d'aleshores, és mostrar un tipus de vídeo oposat al videoart, hegemònic als anys 80 i que Leandre considera "de format predefinit, sense cap interès al darrere. Aquell moment va ser dolent per al vídeo. No es van saber aprofitar les tecnologies de postproducció, hi havia molta desorientació, i amb una programació molt avorrida. Això va canviar a mitjans dels anys 90, quan els autors van entendre que el vídeo és un mitjà molt contemporani que permet establir canals de comunicació molt potents amb el públic". "El que és interessant del vídeo és que absorbeix moltes maneres d'entendre l'audiovisual, no existeix un llenguatge predeterminat, és un format molt híbrid", explica.
Des del 1995, constituïts ja legalment en associació, OVNI treballen estretament amb el CCCB. Anualment organitzen la mostra de Vídeo Independent, en la qual l'objectiu fonamental és l'exhibició: "Volem mostrar peces que d'altra manera seria molt difícil que es veiessin a Barcelona. En les últimes mostres ens hem centrat en l'arqueologia mediàtica i la digestió mediàtica", explica Leandre, davant de la cara sorpresa de la cronista en sentir aquests noms. Arqueologia mediàtica? Digestió mediàtica? Leandre, d'un tarannà molt tranquil, amb uns ulls verds que inspiren pau i ajuden a fer que l'entrevista esdevingui una amena conversa, explica què volen dir aquests conceptes: "L'arqueologia mediàtica recupera la memòria mediàtica. Els vídeos dels anys 60 fins ara nord-americans ajuden a entendre què significa el somni americà. A través de material de l'època, pensat per a una determinada utilitat (anuncis, per exemple), et fas un retrat de la societat americana d'aleshores. I, d'altra banda, amb aquest material es poden establir múltiples paral·lelismes amb la societat actual. El boom que hi va haver amb la televisió als anys 50 és semblant al que vam patir fa uns cinc anys amb el desenvolupament d'Internet". Pel que fa a la digestió mediàtica, ho defineix així: "Els autors treballen amb material d'arxius, redigereixen el flux mediàtic. Com? Agafen trossos de diferents pel·lícules i els sincronitzen".
L'afany dels d'OVNI (a part de Leandre, Rosa Llop i Toni Serra també en són membres actius) per l'arqueologia mediàtica i el material d'època, i els vídeos que s'han presentat en les diferents mostres, han fet que hagin construït un fons molt potent, que té al voltant de 1.000 vídeos catalogats, i que està obert al públic, essent un important punt de referència per a estudiants i especialistes. S'hi poden trobar vídeos de diferents temes: l'antiglobalització, comunitat, etc. I un arxiu ben especial: l'Arxiu Babilònia, recull de propaganda militar i corporativa baixada d'Internet que "pretén mostrar el cantó fosc de l'Imperi". Un arxiu que Leandre lliura a la cronista i que destaca per tenir els crèdits escrits en castellà, anglès i àrab.
Els vídeos d'OVNI no tenen com a canal de difusió la televisió, "utilitzem diferents llenguatges", apunta Leandre, tot i que han col·laborat en alguna ocasió amb BTV. Són vídeos que inciten a una profunda reflexió, i sovint desemmascaren "les fosques ments de l'Imperi". Sens dubte no emularan Michael Moore, però els efectes dels seus vídeos sobre la consciència dels espectadors no tenen res a envejar a un Farenheit 9/11 o a Bowing for Columbine. "Invitar a una reflexió crítica sobre la societat contemporània", ho defineix Leandre.